En Jaume C. Pons Alorda escriu obsessionat per les màquines de la carn i la puixança seminal, escriu Felip Demaldé al seu pròleg a aquest Cilici. És una observació oportuna: el lector es troba en presència d'un llibre d'una potència extraordinària, equivalent a la potència amb què es manifesta la vida en la carn humana. Per a Jaume C. Pons Alorda, res del cos no li és aliè: i l'ejaculació, la carícia, l'exploració dels propis intestins, la descomposició o la transformació en arbre són formes -les més altes, les més certes- de coneixement. Jaume C. Pons Alorda es posa sota la tutela de poetes com Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Andreu Vidal, Àngel Terron, Joan Palou o Miquel Bauçà, i aconsegueix amb Cilici no tan sols retre'ls condigne homenatge, sinó també parlar-hi de tu a tu amb uns poemes escrits a partir de la fe compartida en la vida i en la poesia. Un llibre impressionant.Jaume C. Pons Alorda (Caimari, 1984). Llicenciat en Filologia Anglesa per la UIB i doctorand de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la UAB amb una tesi sobre l'obra de Miquel Bauçà. Participa regularment en recitals, espectacles i performances de tot tipus, així com en diferents mitjans de comunicació a través de ràdio, premsa i televisió. Ha estat inclòs dins Enganxa't a la poesia (2008), Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans (2008) i Antologia de joves narradors de les Illes Balears (2008). També és ben esparsa la seva participació a diverses revistes com S'Esclop, S'Encruia, Reduccions, Lluc, 452 °F i Pèl capell, del consell editorial de la qual forma part. Ha publicat els poemaris Exercicis aristocràtics (dins Els (in)continents eufòrics amb Emili Sánchez-Rubio i Pere Perelló i Nomdedéu, 2007), Les deixalles del desig (2007), La victòria de la dona lluna (Premi de poesia Miquel Martí i Pol XII, 2008), Llibre del silenci (2008), Els estris de la llum (2009) i en premsa té el volum Carn vol dir desaparicions. Poemes seus s'han traduït a l'anglès, francès, gallec, basc, castellà, serbi i ucraïnès.