El 1989, Àlex Volney és un jove que escriu, però és sobretot un jove que viu i que per fer-ho ja s'ha emancipat i gaudeix d'una rutina que per res no canviaria. Els textos d'aquest llibre són el resultant d'una selecció d'impressions, anècdotes i opinions que l'autor deixà descansar durant vint anys. En forma de dietari, ens dibuixa el panorama d'un home que és tret del seu lloc en la societat per servir l'Armada Española. El que diferencia els humans dels animals és precisament aquest dret moral a rebutjar la vida gregària en un món, cada cop més, dirigit pels mediocres i pels violents. En aquest segle XXI, com tots sabeu, abans de començar, aquesta idea ja havia fracassat, però no ha perdut, encara avui, la seva legitimitat. Per altra banda, un bon militar és aquell que, com els millors bombers, només cerca que no hi hagi foc. Aquest llibre no és una crítica a aquestes persones, aquest dietari només intenta reflectir com un individu, també, pot ser capaç de defensar-se davant la força que per imperatiu legal imposava l'estat, en altre temps, contra la sagrada llibertat individual, tan rellevant en l'evolució dels pocs progressos que ha anat fent, molt de tant en tant, la humanitat. Àlex Volney (Palma, 1969) és escriptor i llibreter. Ha escrit, entre d'altres, els poemaris La frontera dels dies i El que resta del naufragi. És autor del recull de contes Petites històries per oblidar el segle XX i part del XXI: Conticles i de la novel·la Pell negra. Des de sempre ha estat d'acord amb aquells que pensen que on millor canta l'ocell és al seu arbre genealògic