«Reunidos los elementos del Sindicato Libre, hemos acordado asesinarte a ti y a Pestaña, entre otros. Esta vez no escaparéis ninguno, aunque tu serás el primero..» Amb aquest anònim es dirigien a Salvador Seguí els seus assassins pocs dies abans de l atemptat. No és gens estrany, doncs, que el Noi del Sucre es convertís en un dels principals objectius del braç armat d una patronal que s escarrassava per liquidar escapçar les figures més insignes del moviment obrer. Una habilitat estratègica brillant, així com una poderosa retòrica, feien de Seguí la simbiosi perfecta entre un home d acció i un dels pensadors més influents d aquell sindicalisme revolucionari cada cop més vigorós. Sempre capaç de fer equilibris entre les diferents tendències de l anarquisme, Seguí va aconseguir compactar els nombrosos grups revolucionaris en una col lectivitat ferma i organitzada, el sindicat, amb capacitat de plantar cara als seus opressors de classe. Des del rigor històric, Xavier Diez ens convida a endinsar-nos en la vida i el pensament polític d un dels personatges més populars per bé que desconegut de l anarquisme ibèric. L autor pretén donar resposta a problemàtiques, tan diverses com necessàries, que encara són vigents en el nostre temps, com ara l ús de la violència, la qüestió nacional i l afinitat de classes, entre d altres. Probablement som davant la temptativa contemporània més acurada i sòlida de biografia del sindicalista més rellevant del primer terç del segle XX, centrada en aquest cas en el seu pensament i les seves idees.