fra junoy, un organista relegat a confessor d`un monestir de monges de clausura, és acusat d`heretgia, vici i corrupció. el seu pecat: haver manifestat la seva oposició al severíssim càstig que la mare superiora ha imposat a dues novícies, asfixiades per la soledat i la rigidesa de les normes conventuals. la jerarquia eclesiàstica no perdona ni tampoc tolera l`actitud comprensiva del confessor i encara menys la seva independència de criteri. la música és una de les més grans riqueses espirituals de fra junoy, la seva illa íntima, personal i creativa, que esdevindrà també un dels seus delictes més greus. cau, sobre els que dissenteixen, el rigor duríssim de la intolerància.