L’eternitat enamorada, del músic i escriptor valencià Josep Igual (Benicarló, 1966), és una obra hereva de la tradició assagística catalana, que té en Joan Fuster ―i Josep Pla―, escriptors tan grats per al seu autor, com a figures destacades, amb una voluntat d’estil i una prosa poètica en el millor sentit de la paraula. Igual escriu aquest dietari des de la perifèria ―vital, geogràfica i literària―, amb un diàleg constant entre el món local i l’universal i entre la literatura pròpia i la Weltliteratur. Autor d’una notable obra poètica, narrativa i assagística, amb aquesta obra Josep Igual arriba a una esplèndida maduresa que l’assenyala com un dels dietaristes més sòlids de les nostres lletres.