La mort de Déu és el final de l? Absolut, peró no el final de la religió. Hi ha una altra manera de viure, una altra manera de fer front a les preguntes fonamentals de la vida, als interrogants soe el sentit de l? existéncia. Es el que, seguint Milan Kundera, Joan-Carles Mélich anomena la prosa. La prosa és la vida de les singularitats, de la matéria no material, dels objectes que tenen la seva história, d? aquests petits instants de plaer que oen les portes a l? infinit. La prosa és el món de les trobades casuals, de les aaÇades abans de sortir de viatge, de les carícies en els moments en qué s? oen les portes de l? infern. La prosa és l?ámbit de l? experiéncia ética, la del ser-hi, la de la resposta a la demanda del cos d? algú que pateix, la de l? amistat, la de la fecunditat, la de l? erotisme i la del plaer. I la prosa és tambél? obertura a la religió de l? ateu, una religió contrária al sagrat enqué la bondat ha substituït el Bé i en qué la compassió ha ocupat ellloc de la Justícia.