fa cosa de cent anys, algú va idear la lapidària frase que proclama que «els fets són sagrats, i les opinions, lliures». d`aleshores ençà, els periodistes han acatat, ingenus o cínics, la doctrina que mana separar la informació de l`opinió. els fets són els fets, exclamen, i engreixen la creença que el periodista és un cambrer polidíssim, innocent o indiferent, que es limita a passar els plats de sopa de lletres. si les dades són certes, la informació és objectiva, legítima, diuen. amb informacions incontestables, doncs, els professionals de l`engany publiquen canallades, impunes: «un niño, grave tras tragarse la tapa de un bolígrafo. estaba en clase de catalán», titulava la trista cronista del miserable diari. si no volen fer trampes, trampes tramposes, a més d`acreditar el que diuen, els periodistes han de justificar tot allò que la informació dóna a entendre. això és el que defensa francesc burguet ardiaca en aquest llibre, amb el qual va guanyar el vintè premi d`assaig josep vallverdú, concedit el novembre del 2003.