A l’Abel sempre li havia agradat molt l’escola, ho passava molt be i no hi havia cap assignatura que se li fes pesada. Ultimament, pero, no li venia gens de gust anar-hi, i sobretot patia a l’hora de l’esbarjo. La frase que solia dir a la mestra era: "M’he deixat l’esmorzar a casa". Pero el problema era que, com que tenia tanta gana, si no esmorzava no es podia concentrar en res fins a l’hora de dinar.