esperança camps fa més de vint anys que viu avalència, on treballa de periodista com a narradora, ha publicat tres novel·les a edicions bromera: enllà de la mar, premi joanot martorell 2003 i premi de la crítica dels escriptors valencians; quan la llunaescampa els morts, premi de novel·la ciutat d’alzira 2004, i eclipsi,premi de narrativa vicent andrés estellés 2006 ha publicat també lanovel·la col·lecció particular, i amb el cos deshabitat, va guanyar el premi el lector de l’odissea 2008 també cultiva la narrativa breu iha publicat diversos relats en volums individuals o col·lectius l’experiència més recent en aquest darrer gènere és la del col·lectiuunai siset, del qual forma part i que ha publicat el llibre de relatssubs l amb aquesta novel·la ha guanyat xxxi premiblai bellver de narrativa ciutat de xàtiva cristina admet la sevaderrota quan puja al tren que la portarà a un refugi de muntanyareconvertit en residència per a joves creadors fins ara ha dut unavida desordenada i tot el que ha intentat per sortir se’n ha fallat l’opció d’escriure la novel·la que fa temps que porta dins és la taula de nàufrag a què s’aferra per tornar ho a provar envoltada només del blanc de la neu, la veu de la protagonista s’entrecreua amb elsfragments de la novel·la negra que pren vida a poc a poc: la hist riade paco el moix, un pinxo que planeja l’atracament a una sucursalbancària, el gran cop que li permetrà retirar se