El filosof Martin Heidegger considerava la realitat humana com una mena de clariana enmig dun bosc espes -el bosc de lesser. El protagonista daquestes Proses de lentreclaror sendinsa en boscos, transita per camins no gaire fressats, para esment en coses que rarament atreuen latencio de ningu. Una creu de ferro que no es una creu, pero que, durant una estona, nha encarnat el simbol; unes campanes de so greu, cada una de les quals amb un nom propi; un filosof que recorda vagament el que acabem desmentar i un pages que es el mirall de molts homes de la terra; el misteri de la veu humana; linvent prodigios de lescala; un poble que segueix un ritu funerari espaordidor; les questions filosofiques de la llunyania i la contingencia; aquell boig duna pagina de Nietzsche que duia un llum ences al pic del migdia; una teranyina de dibuix precios o la dicotomia entre glans i figues. Tot aixo conforma, nomes, una petita part dels pretextos i dels temes daquestes proses escrites amb una obsessiva minuciositat amb que Jordi Llavina torna a la narrativa: tant a la de ficcio com a la de no ficcio. Com escriu Ferran Saez Mateu en el proleg: La mirada es la substancia daquest llibre. Les descripcions son excel·lents en la mesura que la mirada de Llavina es notarialment precisa i alhora juganera. Es fixa en coses que no son el que semblen, i mante en suspens el lector fins que ajusta el zoom dels substantius i els adjectius.