A la Terra de Potser Mai: De cami vers la vida... (en Catalá)
Reseña del libro "A la Terra de Potser Mai: De cami vers la vida... (en Catalá)"
Quan Teresa assisteix el IV Congrés Internacional NOSCE TE IPSUM està patint una greu crisi d'identitat personal, d'autoestima. Allí s'assabenta que hi ha una sortida, una llum. Per a encarar-la ha de prendre en una setmana el tren de mitjanit cap a la terra de POTSER MAI, amb destinació a la nació de GOIG. A Goig Teresa es reuneix amb Raimon, el que serà el seu guia, i comença una ruta turística emocionant. A través de diverses reunions i visites i amb el descobriment d'una innovadora filosofia existencial Teresa pot reconciliar la dona amb la noia que porta dins per així adquirir el valor necessari per aconseguir una cosa tan simple com és VIURE. A Goig es desenvolupa una història plena de romanticisme que pretén ens duu més enllà de la novel.la de parella. Només l'amor veritable pot acaronar-nos per sempre si aprenem a estimar la vida i, sobretot, a estimar-nos a nosaltres mateixos.En cadascun dels personatges d'aquest llibre, podrás trobar una part de tu mateix, en cada diàleg, en cada experiència... pots trobar la resposta que fa tant de temps que cercaves. Troba i desenvolupa les teves essències masculines i femenines, torna a les teves arrels, a la il-lusió d'infant que busca el poder créixer amb alegria, desperta els teus sentits i retroba't amb la natura... "Obriu les vostres ànimes, els vostres cors, els vostres pensa-ments... No us amagueu... Deixeu-vos portar per la vida a Goig, sense expectatives, sense por de res, sense suposicions o teoria prèvies... Va escriure Flaubert que els -somnis són la sirena de l'ànima. Ella us canta, us crida. Aneu, seguiu-la i no retorneu fins a trobar-la. Recordeu sempre que una ànima rica es nodreix sempre de la voluntat, no del desig. I camineu, camineu, salteu, voleu... Sembleu ocellets espantats... Venceu la por, sortiu de la gàbia, allibereu-vos de l'esclavitud d'aquestes realitats que us van encadenar, feu niu en els somnis i crieu en llibertat les vostres vides. Molts porteu arrossegant des de sempre la sensació que aquesta vida que us va tocar viure és com un llarg embaràs... si, ve-ritat? Us heu estat gestant a vosaltres mateixos. Ha arribat l'hora de parir, ha arribat l'hora de néixer. No deixeu que us espantin les con-traccions, és pur pànic. Dilateu amb fermesa i amplitud la vostra fe en vosaltres mateixos, deixeu que flueixi per les vostres venes sang de color promesa, la que fa tant us vàreu fer, i travesseu la boca del futur. El destí, el vostre destí dependrà ja de vosaltres. Agafeu les regnes i domeu-lo al vostre gust, al vostre lliure albir... La vida es nodreix del temps. Voleu estimar-la de veritat? Pugeu a aquest tren, el tren de l'esperança, de la terra promesa. Dei-xeu de malgastar el temps, toca ja alimentar-lo amb la vostra verta-dera essència. Feu-ho i la vostra vida us somriurà per sempre."
