Reseña del libro "Arenes movedisses"
Una història personal d'insòlita humanitat. Un Henning Mankell de carn i ossos.
Arenes movedisses és, en certa manera, un llibre de memòries, però molt peculiar. No hi ha successió temporal i l'arrencada és la malaltia actual de l'autor i el que el seu diagnòstic va desencadenar en ell: records distanciats en el temps i no necessàriament consecutius, que Mankell relaciona d'una manera o altra amb les grans preguntes de l'home: ¿què som ?, com ens enfrontem a la mort ?, de què tenim por ?, quin món deixarem en herència ?, en què creiem, i per què?
Per respondre-hi, Mankell recorre a successos del passat: un dia a l'escola quan era petit, una visita al Museu Britànic, una lectura sobre l'Illa de Pasqua, la veritable naturalesa de les arenes movedisses o el poder del gel, la mort d'un nen moçambiquès, visites a Salamanca, a Màntua, a Buenos Aires, a Malta ia les ruïnes d'Hagar Qim ...
Amb aquestes incursions en el passat sorgeix un retrat, des de la infància i l'adolescència fins a la maduresa, l'Mankell de carn i ossos, que examina la seva vida i, amb ella, qüestions que afecten tota la humanitat.
