Reseña del libro "els diaris de pascal (en Catalá)"
maig de 1929. un jove fotògraf francès, pascal danglà, arriba a barcelona per cobrir la inauguració de l`exposició universal. a la ciutat, oberta en canal per centenars d`obres públiques, hi retroba una amiga d`infància, la lilian, promesa d`un dels periodistes més coneguts i polèmics de la ciutat, josep m. planes. a través d`ells entrarà en contacte amb les tertúlies de l`ateneu barcelonès, i coneixerà intel·lectuals, periodistes, polítics i sindicalistes en un moment clau de la història del país: els mesos previs a l`esclat republicà de l`abril de 1931. la successió de fets, les nits boges de la ciutat i la fiblada de l`amor retindran pascal danglà més temps que no es pensava.enmig d`una realitat prou coneguda, aquest personatge, invenció dels guionistes de la sèrie homònima de tv3, joan gallifa i núria castejón, s`erigeix en testimoni privilegiat d`uns anys excepcionals, i ret homenatge als fotoperiodistes que, a principis dels anys 30, van revolucionar les publicacions periòdiques a catalunya.
