Sixena. Les claus del conflicte (en Catalá)
Reseña del libro "Sixena. Les claus del conflicte (en Catalá)"
Aquesta obra vol explicar, d’una manera àgil, periodística i entenedora, què ha succeït perquè el govern d’una comunitat veïna adopti una actitud tan bel·ligerant davant una qüestió que, resolta amb voluntat i sentit comú, ja s’hauria d’haver solucionat. En casos semblants, com ara el d’algunes esglésies romàniques —tant de bo fossin totes—, la tecnologia ha permès compatibilitzar la conservació amb acords de préstec que han evitat conflictes, despeses públiques innecessàries i riscos per a la integritat de les pintures.
Tots els especialistes acreditats, amb un currículum professional i acadèmic de primer nivell, coincideixen de manera clara i taxativa que les pintures no s’han de tocar. Tanmateix, algun responsable polític no ho ha volgut entendre i sembla disposat a passar a la història com tants altres que, amb decisions irreversibles, han deixat el buit després del seu pas.
Sixena. Les claus d’un conflicte recull diversos estudis que descriuen els murals i analitzen els perills d’un trasllat potencialment destructor, així com el context polític i històric del conflicte. També aborda la lluita jurídica, política i comunicativa des d’una perspectiva global, amb l’objectiu d’aportar dades rigoroses i arguments acadèmics sobre un episodi carregat d’emocions que dificulten un debat serè. El recurs als tribunals no ha fet sinó agreujar una situació que s’hauria pogut resoldre, senzillament, amb diàleg.
Les pintures de Sixena són un conjunt mural de primer ordre dins de l’art romànic. El monestir, vinculat històricament a la Corona catalanoaragonesa, va passar de la diòcesi de Lleida a la de Barbastre arran d’una reorganització que va prioritzar criteris polítics per damunt dels límits històrics i geogràfics tradicionals.
Aquestes pintures destaquen per la qualitat, l’extensió i el bon estat de conservació, gràcies a la tasca dels tècnics catalans que les van preservar en un context de destrucció generalitzada del patrimoni religiós —arxius, murals, retaules, talles, altars o campanes. Sense aquella intervenció, probablement haurien acabat a la foguera, com moltes altres obres que es van perdre.