Reseña del libro "Terra Guanyada / Com Les Canyes Pel Riu (en Catalá)"
Aquest És Un Llibre Del Tot Singular. És L’Aplec Dels Poemes Que David Monllau (Amposta, 1940) Ha Anat Fent Al Llarg De La Seva Ja Dilatada Existència. Són Poemes Directes, Que Han Sorgit A Peu Pla De L’Experiència, A Partir Dels Simples Fets D’Observar, Patir, Gaudir, Sospesar, Estimar, Condemnar I Fins I Tot Jugar. Tal Com Apunta Xavier Bru De Sala En El Pròleg, Són Poemes Per Ser Llegits, És Clar, Però Sobretot Per Ser Dits, I Fins I Tot Cantants, Com Es Fa Evident En Les Composicions Del Cantautor, O Més Ben Dit Cantactor, Andreu Rifé. Gràcies Als Poemes Que Ha Musicat Andreu Rifé, David Monllau És Un Poeta Cantat, Per Exemple I Segons Em Consta, A Moltes Escoles De Catalunya. Així, També Com En Temps Pretèrits Però Sense Els Altaveus De La Tecnologia, La Poesia Popular S’Expandia Per Un Territori. Si En Principi, Els Poemes Anaven Destinats A Un Públic Proper I Restringit, Que S’Ha Ampliat Amb La Música, Ara Pel Fet De Publicar-Se, Adquireixen La Dimensió Col·Lectiva Que Els Correspon.
