AGUSTÍ DURAN I HERMÍNIA GRAU. UNA CORRESPONDÈNCIA PRIVADA (1937-1954). SELECCIÓ (en Catalá)
Reseña del libro "AGUSTÍ DURAN I HERMÍNIA GRAU. UNA CORRESPONDÈNCIA PRIVADA (1937-1954). SELECCIÓ (en Catalá)"
En el marc de la commemoració de l’Any Duran i Sanpere, es publica la correspondència conservada amb la seva dona, Hermínia Grau. Un epistolari d’una notable extensió i arc cronològic que contribuirà a donar a conèixer la personalitat d’Agustí Duran des d’una aproximació més íntima i familiar, i que també, amb la mateixa força, ens acostarà a la figura d’Hermínia Grau, una dona d’una personalitat potent i amb una gran inquietud cultural.
La correspondència s’inicia el gener del 1922, dies després que Agustí i Hermínia s’hagin promès, i acaba el 1956, coincidint amb la jubilació de Duran com a director de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona. Les cartes expliquen la trajectòria vital de la parella, marcada pel moment històric que els ha tocat viure. Es passa del festeig a la quotidianitat de la vida matrimonial i el naixement de les filles. En una segona part, es parla de l’exili d’Hermínia i les seves filles a Zúric i París els anys 1938 i 1939, mentre Duran és al capdavant de la Secció d’Arxius del Salvament del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, per acabar amb els anys de la recuperació de la vida professional, superades les traves administratives i judicials imposades per les noves autoritats.
Per motius estrictament editorials, s’ha decidit publicar les cartes de la correspondència entre Agustí Duran i Sanpere i Hermínia Grau en dues versions: una de completa i una segona, aquesta, que és el resultat d’una selecció de cartes del 1937 al 1954.
En el marco de la conmemoración del Año Duran i Sanpere, se publica la correspondencia conservada con su mujer, Hermínia Grau. Un epistolario de una notable extensión y arco cronológico que contribuirá a dar a conocer la personalidad de Agustí Duran desde una aproximación más íntima y familiar, y que también, con la misma fuerza, nos acercará a la figura de Hermínia Grau, una mujer con una potente personalidad y una gran inquietud cultural.
La correspondencia se inicia en enero de 1922, días después de que Agustí y Hermínia se hayan prometido, y finaliza en 1956, coincidiendo con la jubilación de Duran como director del Instituto Municipal de Historia de Barcelona. Las cartas explican la trayectoria vital de la pareja, marcada por el momento histórico que les ha tocado vivir. Se pasa del noviazgo a la cotidianidad de la vida matrimonial y el nacimiento de las hijas. En una segunda parte, se habla del exilio de Hermínia y sus hijas a Zúrich y París en 1938 y 1939, mientras Duran está al frente de la Sección de Archivos del Salvamento del Patrimonio de la Generalitat de Catalunya, y termina con los años de la recuperación de la vida profesional, superadas las trabas administrativas y judiciales impuestas por las nuevas autoridades.
Por motivos estrictamente editoriales, se ha decidido publicar las cartas de la correspondencia entre Agustí Duran i Sanpere y Hermínia Grau en dos versiones: una completa y otra segunda, la presente, que es el resultado de una selección de cartas de 1937 a 1954.
To mark the Duran i Sanpere Year, the archivist’s correspondence with his wife, Hermínia Grau, is now being published. It is a large collection of letters spread out over a long period that will help to show Agustí Duran’s personality from a more intimate, familiar angle, as well as providing a deep insight into the figure of Hermínia Grau, a woman with a strong personality and a keen interest in culture.
The correspondence begins in January 1922, days after Agustí and Hermínia got engaged, and ends in 1956, when Duran retires as the director of the Barcelona Municipal History Institute. The letters shed light on the couple’s lives, marked by the historical moment they lived through, from courting to the day-to-day routine of a married couple and the birth of their daughters. In the second part, they write about Hermínia and their daughters going into exile in Zurich and Paris in 1938 and 1939, while Duran was at the helm of the Archives Section of the Government of Catalonia’s Heritage Rescue operation. The last letters are from the years when he was able to resume his professional life, having overcome the administrative and legal obstacles imposed by the new authorities.
For strictly editorial reasons, the correspondence between Agustí Duran i Sanpere and Hermínia Grau has been published as two versions: a complete version and a second – this one – that contains a selection of letters from between 1937 and 1954.
